La nostra història
El Cim, Centre Excursionista de Montcada i Reixac, neix l’any 1985, i es legalitza el 1986, amb l’objectiu de fer quelcom en positiu per fomentar l’excursionisme entre la població montcadenca.
És en aquest sentit que ja als primers estatuts de l’entitat, i també als actuals, es recull com a finalitat que ens és pròpia «la pràctica i el foment de l’excursionisme, incloent-hi tots els esports de muntanya i tota mena d’activitats, per tal de conèixer i estudiar, conservar i reproduir gràficament tot el que ofereixen de notable la naturalesa, la història, les tradicions, els costums, la llengua i l’art en totes llurs manifestacions, recorrent les contrades de dins i fora del nostre país.». (Art. 1).
El Cim, Centre Excursionista de Montcada i Reixac, està inscrit al Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya i, des de 1987, forma part de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) i de la Federación Española de Montañismo.
Actualment (cens de 2013), El Cim, Centre Excursionista de Montcada i Reixac, compta amb un total de 254 socis de totes les edats.
Les primeres passes abans de l’existència d’El Cim
Hi ha un nom determinant en el naixement d’El Cim, esdevingut l’any 1986: la Pica d’Estats. Aquesta muntanya del Pallars Sobirà, la més alta de Catalunya amb 3.143 m, ha estat la protagonista de dues ascensions que ho tenen tot a veure amb la gestació del nostre centre excursionista.
D’una banda, l’any 1983 es realitza una històrica pujada a la Pica d’Estats per commemorar el centenari de l’ascensió feta per mossèn Cinto Verdaguer. Ocasionalment, en aquella pujada que acaba aplegant uns 300 muntanyencs, s’hi troben l’Alfred Canals –qui esdevindria més endavant fundador i president d’El Cim– i el senyor Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya. El fet que aquesta celebració sigui tan multitudinària i que compti amb la participació del president Pujol fa que els mitjans de comunicació de l’època se’n facin un ampli ressò.
L’ascensió dels montcadencs
Per altra banda, el 7 d’agost de 1984 es produeix una segona ascensió, conseqüència de la feta l’any anterior, protagonitzada aquesta vegada per una colla de 23 participants, la gran majoria són montcadencs, aficionats a la muntanya. I és que assabentats de la pujada realitzada l’any 1983, i lamentant no haver-hi estat, aquest nou grup es proposa fer-la ara, motiu pel qual demanen a l’Alfred Canals que els guiï en la consecució de la seva fita.
Actualment, hi ha qui fa l’observació que abans, fent muntanya, no es corria tant i es parlava més. Això, sumat a l’èxit de l’ascensió i el compromís i identificació personal de molts dels integrants de l’expedició amb Montcada i Reixac, els esperona a parlar –a 3.143 m d’alçada– de la necessitat de fer quelcom en positiu per fomentar l’excursionisme entre la població montcadenca. La idea però, queda en estat latent: El Cim tardarà encara gairebé dos anys a veure la llum…
El Cim es fa present
Culminant un procés de maduració d’aquella idea, el 10 de febrer de 1986 es determinen les bases per crear el Centre Excursionista de Montcada i Reixac, de sobrenom El Cim, en record d’aquell 7 d’agost de 1984 al sostre muntanyenc de Catalunya.
El 29 d’abril de 1986 se’n fa la primera presentació en públic, a La Unió, a Mas Rampinyo. L’acte es realitza amb motiu de la projecció de la pel·licula Hem fet el cim!, que recull el que ha estat una fita en la història de l’alpinisme a Catalunya: la primera ascensió catalana en coronar l’Everest. I compta amb un convidat d’excepció: l’alpinista Carles Vallès, un dels protagonistes de l’Everest.
El 3 de juliol de 1986 El Cim es presenta a Montcada Centre, a la sala de reunions de la Caixa de Sabadell (actualment Unnim), amb una conferència a càrrec del llavors president del Centre Excursionista de Catalunya, Josep Maria Sala.
Abans d’aquests moments de presentació en públic però, s’està també per determinar quin serà el logotip que identificarà El Cim. Com es pot veure a la imatge, la majoria de les proves que es fan per tal de trobar-ne un passen per reproduir la silueta de la Pica d’Estats i, en alguna d’elles, fins i tot s’hi esmenta «cota 3143» en al·lusió a la seva alçada. La senyera és un altre dels elements que es pretén destacar. Ambdues, Pica i senyera, acabaran sent els protagonistes del logotip que ens identifica avui en dia.
Com s’hi observa, el nom tampoc no es té del tot clar. Tot i que la majoria de proves giren al voltant de la idea d’incloure la paraula «cim» –en al·lusió altre cop a la Pica d’Estats– hi apareix un enigmàtic C.E.M. (Centre Excursionista Montcada). Aquest però, no és l’únic nom amb què es treballa: també es planteja en aquell moment anomenar-se Club Muntanyenc o Club de Muntanya; fins i tot, es parla d’utilitzar un únic mot genèric sense fer referència a l’activitat excursionista –Reixac, Turó o Senglar, anirien en aquest sentit.
Constitució legal d’El Cim
Tot aquest procés de donar a conèixer la nova entitat va acompanyat, portes endins, de la redacció dels documents legals necessaris i de les gestions oportunes de cara a ser reconeguts per organismes públics i altres entitats de rang superior.
És així com l’acta fundacional se signa el 31 de desembre de 1986. En ella es deixa constància dels socis fundadors d’El Cim: Alfred Canals, Esteve Recasens, Josep Madern, Rosa Maria Argilaga, Eulàlia Relat, Salvador Picas, Montserrat Rovira, Manel Guillén, Josep Quintero i Valentina Relat.
A l’any 1996 van voler deixar-ne constància fotogràfica a Reixac, durant la celebració del desè aniversari.
Els caus
No és però fins el 1993 que l’entitat es desplaça a l’edifici de l’Associació Benèfic Instructiva (ABI), al carrer Colom, on hi planta arrels fins a l’actualitat. L’entesa obeeix al mutu desig de les dues entitats de sumar esforços dins del camp de la participació ciutadana, un objectiu que ja en aquell any de 1993 la nova junta de l’ABI encapçalada per en Jaume Relat pretenia que fos així, i que és manté avui dia amb l’actual. A l’ABI s’hi ubica des de llavors la sala de reunions, l’arxiu, una biblioteca de muntanya i el magatzem del material.